Poesia, lectura i oralitat

cof

 

Sens dubte, la lectura és una de les primeres paraules que se’ns apareix quan parlam de literatura o, en el nostre cas, de poesia. Com veurem, en l’actualitat hi ha múltiples canals pels quals accedim a aquest gènere, malgrat que la lectura n’és, encara, el principal. Així doncs, consideram fonamental presentar algunes propostes per tal d’enfocar la lectura poètica d’una manera engrescadora i atractiva per a l’alumnat.

Els apartats que es treballaran en aquesta secció són els següents:

  1. Consells per a una adequada lectura poètica a les aules
  • Ambientació i importància dels espais
  • La lectura: un espai de debat
  • Lectura individual, compartida i en gran grup

 

2. Activitats pràctiques per dur a terme la lectura poètica 

  • Introduïm la poesia mitjançant una lectura setmanal
  • Llegim poemes a l’atzar
  • Llegim poemes sobre l’actualitat (i treballam valors)
  • Onades poètiques

 

  1. Consells per a una adequada lectura de poemes a les aules

Llegir és una activitat complexa que requereix posar en marxa diversos mecanismes mentals. Requereix concentració, capacitat per connectar i relacionar noves informacions amb aquelles ja emmagatzemades i, a més, posar en marxa l’esperit crític. En poesia, però, l’acte de llegir es complica. Molts adolescents intenten llegir un poema i, després d’haver-lo contemplat uns segons, asseguren que no l’entenen i l’abandonen. Per això, els professors hem de ser capaços d’enfocar la lectura poètica amb calma i paciència: hem de guiar l’alumnat en aquest procés complex i ensenyar-los les diferents passes que cal seguir (lectura general, detecció d’idees principals i recursos emprats, motius recurrents…).

A més a més, però, i com a element important, els professors hem d’abandonar dues falses idees que, malauradament, tenim molt arrelades: en primer lloc, el fet que els poemes tenen una única interpretació i, en segon lloc, el fet que als alumnes han d’agradar-los tots els poemes que hem seleccionat per a ells. Pel que fa al primer equívoc, cal recordar que els poemes ofereixen tantes interpretacions com lectors tenen. Per tant, deixem de condemnar directament les metàfrasis que en fan simplement perquè nosaltres considerem que no són correctes. Perquè, en poesia, què ho és?

Pel que fa a la segona equivocació, és una qüestió que no només afecta la poesia sinó a qualsevol obra literària: és normal que hi hagi alumnes als quals no els agradin els poemes o textos que amb tanta il·lusió hem seleccionat i hem treballat, de la mateixa manera que no tots tenen el mateix color o menjar preferit. Ara bé, el que sí que hem d’aconseguir és que els alumnes adoptin un esperit crític i puguin justificar, amb arguments sòlids, el motiu (o motius) pel qual no els ha agradat aquella lectura. D’altra banda, el fet que a un alumne no li agradin les lectures treballades a classe ens ha de motivar per oferir-li altres textos o obres que puguin entusiasmar-lo.

Dit això, passem a parlar de dos factors que esdevenen fonamentals si volem treballar amb èxit la lectura de poemes a les aules: l’ambientació, el debat i els tipus de lectura.

 

  • L’ambientació i la importància dels espais

Pel que fa a l’ambientació, cal dir que els espais esdevenen fonamentals per motivar la lectura. Si sempre llegim un poema tancats entre les quatre parets de l’aula, ens estam perdent una part molt important de la poesia: l’entorn. És per això que, si bé és cert que hem de fer lectures a les aules, també ho és el fet que hem de cercar i aprofitar nous espais, no només del centre sinó també fora d’aquest. Així, podem fer lectures al pati de l’escola (aire lliure), a la sala d’actes, a la biblioteca (envoltats de llibres) o al gimnàs. El simple fet de canviar d’espai segurament els motivarà i farà que la lectura sigui més productiva. També, però, podem fer sortides del centre que, de ben segur, també en milloraran l’experiència: assistir a recitals poètics, fer rutes literàries (com es pot veure al post “Projectes i itineraris literaris”), recitar en un parc o bé en una excursió a la muntanya, etc.

Ara bé, encara que sigui força interessant treballar la lectura en espais que surtin de la rutina, també es pot treballar d’una manera engrescadora dins les aules. Per fer-ho, només ens cal ambientar una mica aquest espai: decorar les parets, apagar els llums i tancar les persianes si treballam un poema sobre la nit o la foscor, posar música de fons mentre es reciten alguns poemes, etc.

 

  • La lectura: un espai de debat

Llegir un poema no vol dir detectar-ne el tema principal i alguna figura retòrica. Llegir un poema vol dir emocionar-se, enfadar-se, riure o plorar. Sentir que alguna cosa dintre teu ha canviat gràcies a aquells versos, entendre que sempre hi ha algú en la mateixa situació que tu, encara que tu no te n’hagis adonat. Llegir poesia, per tant, vol dir compartir experiències, debatre emocions i pensaments, obrir la nostra ment i enriquir-nos amb les aportacions dels altres lectors. Per aquest motiu, doncs, és fonamental que l’aula esdevengui un espai on tot això es faci possible. El professor, doncs, ha de ser capaç de crear aquest espai de debat, respectar les opinions dels alumnes i deixar fluir-les —encara que no tenguin res a veure amb el que havia planificat prèviament. Només així, amb aquest intercanvi d’aportacions, es podrà dur a terme una lectura amb èxit.

 

  • Lectura individual, en petit grup i en gran grup

Les maneres en què podem enfocar les lectures són diverses. Es pot fer individualment, per parelles, per petits grups o bé en gran grup. El més recomanable, però, si estam començant a introduir la poesia a l’aula, és fer lectures compartides, per tal que els alumnes puguin ajudar-se mútuament omplint els buits de significat que el company no ha aconseguit desxifrar. En qualsevol cas, el més recomanable és anar alternant aquestes possibilitats per tal que “llegir poesia” no signifiqui sempre fer el mateix.

 

 

  1. Activitats pràctiques per a la lectura poètica
  • Una lectura setmanal

Una bona manera de crear un espai propi per a la poesia durant tot el curs és fer-ho mitjançant lectures setmanals. És cert que els continguts curriculars són molt amplis, però es tracta de dedicar 5 minuts al final de la darrera classe de la setmana per llegir un poema. Aquesta lectura pot ser realitzada pel docent —és a dir, que el docent cerqui cada setmana un poema que cregui que pot agradar als alumnes—, encara que és preferible que siguin els mateixos alumnes els encarregats de cercar i recitar el poema. Així doncs, es podria fer que cada setmana hi hagués un alumne encarregat de la lectura o bé fer que surtin voluntaris a llegir. En qualsevol cas, la finalitat és apropar la poesia als alumnes i que deixin de veure-la com un gènere esporàdic que, de tant en tant, s’explica o es treballa —de manera teòrica— a les aules.

 

  • Llegim poemes a l’atzar

En aquest cas, es tracta de dedicar una sessió a la lectura de poemes. El professor ha de portar a classe una sèrie de poemes impresos i els ha de llençar a l’aire. Els alumnes, del terra, n’han d’agafar un i assajar-ne la lectura durant uns 5 o 10 minuts (entonació, pronunciació, èmfasi depenent del tema: to trist, alegre, amb certa malenconia…). Transcorreguts els 10 minuts, s’inicia la lectura dels poemes. Després de cada lectura, es poden dedicar uns minuts a parlar del poema: “de què tracta? Vos ha fet sentir alegres o tristos? Què vos suggereix?” etc. També es pot votar qui n’ha fet una millor lectura, quin poema els ha agradat més, etc. És important enfocar aquesta mena d’activitats sempre en positiu i mai en negatiu (per exemple, sempre dir els que ho han fet millor però mai aquells que no ho han fet tan bé). Els alumnes s’han de sentir a gust i no ser conscients que els estam avaluant ni observant.

 

  • Llegim poemes sobre l’actualitat (treballam valors!)

En aquest cas, es tracta d’introduir a les aules determinats temes o conflictes socials (actuals) mitjançant la poesia. Ser professor no és ensenyar només una determinada matèria, sinó ensenyar valors i, en definitiva, ser capaços d’educar. Sens dubte, la poesia és una de les millors eines per dur-ho a terme. N’adjunt alguns exemples:

 

 «Podries» de Joana Raspall, sobre la guerra i els refugiats
 Si haguessis nascut
 en una altra terra,
 podries ser blanc,
 podries ser negre...
 Un altre país
 fora casa teva,
 i diries "sí"
 en un altra llengua.
 T'hauries criat
 d'una altra manera
 més bona, potser
 potser més dolenta.
 Tindries més sort
 o potser més pega...
 Tindries amics
 i jocs d'una altra mena;
 duries vestits
 de sac o de seda,
 sabates de pell
 o tosca espardenya,
 o aniries nu
 perdut per la selva.
 Podries llegir
 contes i poemes,
 o no tenir llibres
 ni saber de lletra.
 Podries menjar
 cases llamineres
 o només crostons
 secs de pa negre.
 Podries.... podries...
 Per tot això pensa
 que importa tenir
 les mans ben obertes
 i ajudar qui ve
 fugint de la guerra,
 fugint del dolor
 i de la pobresa.
 Si tu fossis nat
 a la seva terra,
 la tristesa d'ell
 podria ser teva.

 
«La reina dels blaus» de Miquel Pujadó, sobre la violència masclista
 De molt jove vas somiar,
 tot llegint novel·les rosa,
 en el teu destí d'esposa,
 en l’amor que mai se’n va.
 I vingué el teu Príncep Blau,
 i se't va endur al seu palau,
 un fantàstic entresòl de Cornellà.

 La grisor molt aviat
 va ofegar el conte de fades
 -l’esperança, així que bades,
 la podreix la realitat.
 Decebuda, vas ‘nar fent,
 trampejant l’avorriment,
 p'rò el pitjor encara no havia arribat.

Amb l’ajuda d'un precari i
 trist treball, i del conyac,
 i del seu cervell primari,
 el teu príncep embriac
 t'oferí com a primícia
 a partir d'un cert moment
 una mena de carícia
 potser massa contundent.

 Et va demanar perdó
 i vas dir que el perdonaves,
 oscil·lant com tantes faves
 entre l’amor i la por.
 P'rò ni un mes no van trigar
 les pallisses a tornar.
 No recordes ja quina en fou la raó.

 Les veïnes van sentir
 tirallongues de mentides
 que explicaven les ferides
 sense denunciar el botxí.
 Si tens un ull de vellut,
 és només perquè has caigut...
 No s’ho creu ningú, p’rò no hi ha res a dir.

 Vas anar a veure la mare
 per tenir algú amb qui parlar
 i només veure’t la cara
 va agafar-te de la mà:
 “Per salvar el teu matrimoni
 -et va dir-, sigues pacient.
 Més val viure amb un dimoni
 que un fracàs davant la gent!”

 Ara l’home és a l’atur...
 Sempre brama com un ase,
 no et permet sortir de casa
 i, quan mires el futur,
 sols veus cops, sols veus dolor,
 només veus una presó
 i el teu cap estavellant-se contra un mur.

 Reps quan torna del carrer
 si els cigrons no estan prou tendres,
 si la puta del divendres
 no la hi ha mamat prou bé.
 Reps si goses dir un sol mot,
 reps per res i reps per tot,
 i de nit et poses bé i l'hi deixes fer.

 De vegades, fent bugada,
 et sorprens cantussejant
 tot plorosa una tonada
 de quan eres un infant.
 Bessie Smith era la reina
 del vell blues i, ara que hi caus,
 tu no has tingut gaire feina
 per ‘ser la reina dels blaus!

 Resignada, ets incapaç
 de trobar una altra sortida
 que la que ofereix la vida
 quan es fon talment el glaç.
 Així doncs, fins que la mort
 et permeti deixar el port,
 sols faràs de sac de boxa i d’escarràs.

 Et fa por deixar aquest pis,
 et fa por creuar la porta...
 Creus que mai seràs prou forta
 per mirar de ser feliç.
 El món de debò no és lluny:
 l’intueixes, p'rò s’esmuny
 -de l’Infern estant no es veu bé el Paradís.
 Si marxessis, no sabries
 on anar i, a més a més,
 passarien gaires dies
 abans no et localitzés?
 La justícia no t’empara.
 Altres dones hi han cregut
 i potser són lliures ara,
 p'rò ficades al taüt!

 En el món hi ha moltes naus
 amb les veles desinflades,
 malvenudes i amarrades
 per un tràgic joc de daus.
 Sovint miren l’horitzó,
 imaginant la cançó
 que els farà oblidar algun dia el blues dels blaus.

 

  • Onades poètiques

Es tracta d’una activitat que s’ha de desenvolupar amb la intervenció directa de tots els alumnes. Es reparteixen, de manera aleatòria, diversos poemes. Els alumnes tenen uns minuts per llegir-los i triar-ne els versos que més els han agradat. Aleshores, es tracta de crear dos cercles (un dins l’altre): els alumnes que se situen al cercle interior s’asseuen a terra i tanquen els ulls. Els alumnes que fan el cercle exterior (i, doncs, envolten els companys) han d’anar caminant i murmurant a l’oïda fragments dels seus versos, sense acabar de dir-los complets, com si fossin ones que van i venen. Després d’alguns minuts, cal  comentar com s’han sentit els alumnes asseguts (si s’han relaxat, si estaven inquiets…). Després, els alumnes de l’exterior passen a asseure’s a l’interior i aquells que fins ara han escoltat esdevendran els recitadors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s